Dublín. És un matí de primavera fosc i fred. El carrer està desert sense res més que els edificis, el paviment i el vent.

Es veu una bicicleta vermella, antiga, tancada amb un cadenat en un fanal. Sembla que hi sigui aquí des de fa molt de temps.

Just darrere, hi ha un cartell groc amb les lletres vermelles d'una botiga de roba vintage. El carrer n'està ple.

A l'altra banda de la vorera hi ha uns grafitis. Es veuen unes estrelles, petites i grans, totes de colors vermellosos i negres, que donen molta vida a la façana. Aquestes es fonen amb un home calavera, també pintat, tot negre d'una altra botiga i, just després, una sèrie de "collages" tots fets de triangles de diferents colors.

Ara ens trobem amb el primer bar, té una façana de maons, on hi ha uns rètols lluminosos amb les cerveses més típiques de la ciutat, un lloc on la gent hi passarà les hores.

Ja al final, si t'hi fixes molt, es veuen algunes persones preparades per començar un altre dia a Dublín, anant a treballar, de compres, o simplement passejant.