dijous, 1 de juny de 2017

Dublín. És un matí de primavera fosc i fred. El carrer està desert sense res més que els edificis, el paviment i el vent.

Es veu una bicicleta vermella, antiga, tancada amb un cadenat en un fanal. Sembla que hi sigui aquí des de fa molt de temps.

Just darrere, hi ha un cartell groc amb les lletres vermelles d'una botiga de roba vintage. El carrer n'està ple.

A l'altra banda de la vorera hi ha uns grafitis. Es veuen unes estrelles, petites i grans, totes de colors vermellosos i negres, que donen molta vida a la façana. Aquestes es fonen amb un home calavera, també pintat, tot negre d'una altra botiga i, just després, una sèrie de "collages" tots fets de triangles de diferents colors.

Ara ens trobem amb el primer bar, té una façana de maons, on hi ha uns rètols lluminosos amb les cerveses més típiques de la ciutat, un lloc on la gent hi passarà les hores.

Ja al final, si t'hi fixes molt, es veuen algunes persones preparades per començar un altre dia a Dublín, anant a treballar, de compres, o simplement passejant.

dijous, 11 de maig de 2017

DISSABTE

Avui és un dia molt especial per a la Marta, és el dia que el seu pare la ve a buscar. Cada dissabte espera impacient l'arribada d'en Miquel.

Fa dos anys que els seus pares estan divorciats, la Marta no ho portava gaire bé, no sabia què passava, fins que un dia el seu pare ja no hi era. Ara només el veu els dissabtes.

Algú truca a la porta. La Marta surt corrents per rebre en Miquel. Tots dos feliços d'estar junts un altre cop.

En Miquel cada setmana la porta a un lloc diferent i avui toca el parc d'atraccions. La Marta està molt emocionada, mai ha anat a un.

Pugen a la muntanya russa que la fa marejar-se, encara és massa petita per pujar-hi. Totes les altres li encanten, ja ha repetit més d'un cop: el para-xocs, la nòria, el tobogan d'aigua...

Ara toca dinar, van a comprar un entrepà i s'asseuen a la gespa. Fa un dia preciós, la Marta li explica tot el que ha fet durant la setmana. El seu pare se la mira orgullós, li encanta la seva filla: és una nena segura, intel·ligent, simpàtica, amable, riallera...

De sobte, la Marta veu un home fent bombolles i li demana al seu pare si hi poden anar.

Al arribar, la Marta es mor de ganes de bufar i fer ampolles i quan el senyor que les fa la veu no pot evitar deixar-li provar.

Ha sigut un dia fantàstic en el qual la Marta ha descobert coses noves. Ara ja és al llit, esperant el pròxim dissabte, a veure quines sorpreses té preparades el seu pare

diumenge, 7 de maig de 2017

LA FAMÍLIA BÉLIER

FITXA TÈNICA
Resultado de imagen de la familia belier
Director: Enric Lontigau
Repartiment: Louane Emera, Karin Viard, François Damiens, Luca Gelberg, Roxane Duran
País: França
Any: 2014
Música: Eugueni Galparine, Sacha Galperine


La Família Bélier és una obra molt interessant i divertida. Barreja diferents gèneres, comèdia, musical, humor, un toc d'amor...

Tot comença quan la Paula Bélier, la protagonista, decideix fer cant. Els seus pares no ho accepten ja que tota la la família és sorda menys ella i no poden entendre que canti.
La Paula té moltes obligacions ja que es la intermediària de la granja on treballa tota la família, no és com una adolescent normal. La pel·lícula es basa en aquesta família i com la Paula aconsegueix fer realitat el seu somni, anar a estudiar cant a París.

Aquest film té moments de tot, quan la Paula li ve la regla i com els seus pares s'emocionen i l'avergonyeixen, quan podem observar com se sent estant a la pell d'una persona sorda...

És una obra excel·lent que t'ensenya molt: superació, humor, responsabilitat, diversió, com es pot estimar una família i com de difícil és no poder sentir.

M'agrada que la relació entre la Paula i en Gabriel no sigui l'eix principal de la història, que no sigui el més important.

Els actors i actrius la veritat és que ho fan perfecte. S'entén tot el que volen transmetre sense que es facin pesats. La protagonista ha de cantar i, en aquest àmbit, es supera. També ajuden molt les cançons ja que són les idònies.

Sincerament, recomano cent per cent aquest film, crec que tothom hauria de veure i gaudir d'aquesta pel·lícula.

diumenge, 29 de gener de 2017

ENS OPEREM?

La cirurgia estètica és una forma d'afrontar el teu aspecte físic, per sentir-te millor amb tu mateix, encara que no és la millor manera, t'has d'acceptar tal com ets.

Fer-te una operació d'aquest tipus, en tots els àmbits i aspectes, és un tractament molt perillós. Hi ha molts tipus de cirurgies, algunes més arriscades que d'altres, com del nas, dels pits, implants de pèl, de la cara... Actualment tot és operable.

En el pitjor dels casos i la majoria d'ells, el tractament no queda com esperaves, tot i que, a vegades surt bé i et sents millor amb tu mateix, encara que no ho recomano.

Convé destacar, que hi ha moltes possibilitats abans de fer el gran pas. Pots anar a teràpia, al gimnàs (si és qüestió de pes)... Però sobretot, pensa que operar-se ha de ser l'última opció i que recomano fermament que no es faci.

CARTA DE COMIAT


Estimat amic,
T'escric aquesta carta per acomiadar-me de tu. Hem passat molts moments junts però ha arribat el moment de marxar.

He sentit les teves històries, les teves pors, els teus amor. Cada dia ha estat diferent i m'ha encantat. Recordes aquella vegada quan la teva mare no et va deixar sortir però que vam sortir per la finestra i vam anar al cinema? La pel·lícula era dolentíssima però l'emoció de sortir d'amagat sempre la recordaré. També aquelles nits en vetlla quan ens quedàvem mirant el televisor o quan vam anar al parc d'atraccions. Tots dies màgics.

Estàs a punt d'arribar de l'escola i he d'anar acabant, ja saps que no m'agraden els comiats. Espero que et vagi molt bé i que mai m'oblidis perquè a mi em costarà molt.

Del teu amic invisible

dilluns, 21 de novembre de 2016

EL FUTUR DELS JOVES

Els joves d'avui en dia tenen dues possibilitats entre les quals han de triar: estudiar o no estudiar.

En un futur, hi haurà una part del jovent que triarà no estudiar, no tindrà una carrera universitària ni un grau. Això significa que aquesta gent estarà treballant en unes feines on no es cobren gaires diners encara que el més important és que els hi agradi allò que fan, que en molts casos no és així.

L'altra part del jovent triarà la primera opció: la d'estudiar, fet que els ajudarà a tenir una bona feina més ben pagada, encara que no és segur que passi. Per exemple, una noia amb una carrera pot estar perfectament treballant a un Mc Donald's. I per una altra banda les persones amb una bona feina i ben pagada són les que tenen més estrès.

Resumint, les persones poden tenir una feina o una altre depenent dels estudis que tinguin. Però tot això no treu que cadascú pugui fer el que vulgui i que sobretot, la feina no és tot el que hi ha la vida.

LA REINA

Cada dia que em desperto em miro al mirall i em pregunto: qui és la més bella del regne? Fa uns dies sempre em responia el mateix: "Tu, reina, ets la més bonica". Però avui alguna cosa ha canviat, ja no sóc jo la més guapa. Hi ha una noia millor, i el seu nom és Blancaneus.

La captura de la Blancaneus ha començat i el palau està ple d'homes afirmant haver-la trobat, però cap d'elles és la que busco. Estic desesperada, necessito trobar la persona culpable del meu malestar. Decideixo que l'única solució és anar-la a buscar per mi mateixa.

La pista de la Blancaneus m'ha portat fins un bosc encantat. M'hi endinso, espasa en mà, a trobar la meva enemiga. S'ha amagat molt bé, s'està fent de nit i no trobo res. De sobte, sento veus d'homes. M'hi acosto, són set nans i sembla que tornen de les mines. Els seguiré, potser saben on es troba la Blancaneus.

La veig, és ella, l'he trobat. Està dins de la casa, parlant amb els nans. Esperaré que surti i quan estigui sola atacaré.

M'acosto lentament a la Blancaneus, està collint pomes al mig del bosc. Em sent i es gira ràpidament. Porta una espasa, la desenfunda. Comença la lluita, un cop, un altre, està ben entrenada. Costarà més matar-la del que em pensava. Ha fet un moviment en fals, ja la tinc. És el meu moment. Li clavo l'espasa al mig del cor.

La Blancaneus per fi és morta. Torno a ser la més bella del regne. Ara tot torna a ser com abans.