dilluns, 21 de novembre del 2016

EL FUTUR DELS JOVES

Els joves d'avui en dia tenen dues possibilitats entre les quals han de triar: estudiar o no estudiar.

En un futur, hi haurà una part del jovent que triarà no estudiar, no tindrà una carrera universitària ni un grau. Això significa que aquesta gent estarà treballant en unes feines on no es cobren gaires diners encara que el més important és que els hi agradi allò que fan, que en molts casos no és així.

L'altra part del jovent triarà la primera opció: la d'estudiar, fet que els ajudarà a tenir una bona feina més ben pagada, encara que no és segur que passi. Per exemple, una noia amb una carrera pot estar perfectament treballant a un Mc Donald's. I per una altra banda les persones amb una bona feina i ben pagada són les que tenen més estrès.

Resumint, les persones poden tenir una feina o una altre depenent dels estudis que tinguin. Però tot això no treu que cadascú pugui fer el que vulgui i que sobretot, la feina no és tot el que hi ha la vida.

LA REINA

Cada dia que em desperto em miro al mirall i em pregunto: qui és la més bella del regne? Fa uns dies sempre em responia el mateix: "Tu, reina, ets la més bonica". Però avui alguna cosa ha canviat, ja no sóc jo la més guapa. Hi ha una noia millor, i el seu nom és Blancaneus.

La captura de la Blancaneus ha començat i el palau està ple d'homes afirmant haver-la trobat, però cap d'elles és la que busco. Estic desesperada, necessito trobar la persona culpable del meu malestar. Decideixo que l'única solució és anar-la a buscar per mi mateixa.

La pista de la Blancaneus m'ha portat fins un bosc encantat. M'hi endinso, espasa en mà, a trobar la meva enemiga. S'ha amagat molt bé, s'està fent de nit i no trobo res. De sobte, sento veus d'homes. M'hi acosto, són set nans i sembla que tornen de les mines. Els seguiré, potser saben on es troba la Blancaneus.

La veig, és ella, l'he trobat. Està dins de la casa, parlant amb els nans. Esperaré que surti i quan estigui sola atacaré.

M'acosto lentament a la Blancaneus, està collint pomes al mig del bosc. Em sent i es gira ràpidament. Porta una espasa, la desenfunda. Comença la lluita, un cop, un altre, està ben entrenada. Costarà més matar-la del que em pensava. Ha fet un moviment en fals, ja la tinc. És el meu moment. Li clavo l'espasa al mig del cor.

La Blancaneus per fi és morta. Torno a ser la més bella del regne. Ara tot torna a ser com abans.

diumenge, 6 de novembre del 2016

AUTORETRAT


Sóc la Gemma Cano. Tinc 15 anys. Sóc alta, de constitució prima, tinc els ulls blaus, els cabells i ondulats.

El meu estil de roba és molt senzill: m'agrada anar amb uns bons texans, una samarreta o camisa i, a l'hivern, una gran jaqueta i unes botes.

El meu caràcter és reservat, però tampoc sóc tímida. Em considero una noia simpàtica, amb molta paciència, riallera, amable... Encara que també tinc alguns defectes, sóc massa puntual, tinc una mica de mala baba i no sóc gaire empàtica.

M'encanta mirar tot tipus de pel·lícules i sèries però les que més m'agraden són les romàntiques. No tinc films preferits però els que més m'han marcat són: "PD: I love you" i "Hackico,  siempre a tu lado". També m'agrada llegir novel·les de ciència ficció, amor i misteri.

El meu somni és anar a Nova York, el lloc on s'han rodat la majoria de pel·lícules del món del cinema, i poder-me fer fotografies a tots aquests llocs.

En un futur voldria anar a la universitat, escara que no sé què estudiar. Però no hi penso gaire, encara queden tres anys per passar-ho bé.