La captura de la Blancaneus ha començat i el palau està ple d'homes afirmant haver-la trobat, però cap d'elles és la que busco. Estic desesperada, necessito trobar la persona culpable del meu malestar. Decideixo que l'única solució és anar-la a buscar per mi mateixa.
La pista de la Blancaneus m'ha portat fins un bosc encantat. M'hi endinso, espasa en mà, a trobar la meva enemiga. S'ha amagat molt bé, s'està fent de nit i no trobo res. De sobte, sento veus d'homes. M'hi acosto, són set nans i sembla que tornen de les mines. Els seguiré, potser saben on es troba la Blancaneus.
La veig, és ella, l'he trobat. Està dins de la casa, parlant amb els nans. Esperaré que surti i quan estigui sola atacaré.
M'acosto lentament a la Blancaneus, està collint pomes al mig del bosc. Em sent i es gira ràpidament. Porta una espasa, la desenfunda. Comença la lluita, un cop, un altre, està ben entrenada. Costarà més matar-la del que em pensava. Ha fet un moviment en fals, ja la tinc. És el meu moment. Li clavo l'espasa al mig del cor.
La Blancaneus per fi és morta. Torno a ser la més bella del regne. Ara tot torna a ser com abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada